Mi Diario de Aquí a Allá

Blue-skinned Unica is the last of her kind to live among the gnomes and fairies of Bosque-Verde, and one day she sets out on a perilous journey along the white sand path that brought her people from their unknown home.

Seres inanimados como una jaula y un alfiler, una diversidad de animales, varios niños y algunos adultos son los protagonistas de estos nueve relatos originales, plagados de ternura y enseñanzas: «La jaulita dorada», «Nika», «Chinbrú», «Pascua», «Bimbo» —un hermoso perro capaz de sanar—,«Tiflor», «La paloma blanca», «El alfiler de cabeza negra» y «Tío Antonio» componen esta invitación de la autora a cruzar la puerta mágica de la fantasía. El deseo de Eduarda Mansilla de sobrevivir en la memoria de los argentinos más jóvenes la llevó a escribir «Cuentos»...

A Sant Airet del Mig tothom està acostumat a les ventades intenses. Sobretot en Ramon i la Teresa, els pagesos del mas Repòs. Un bon dia, però, una tramuntanada excepcional els agafa desprevinguts i canvia les veus de tots els animals del mas. I us podeu imaginar un gall que lladra, una truja que renilla, un gos que brama o una gallina que miola? En Ramon i la Teresa ben aviat decideixen buscar una solució al problema. I, per fer-ho, recorren al refrany més conegut de Sant Airet: «El que el vent et portarà, més tard ja s'ho endurà.»

In times of war, an arrow broke through a window. It killed the queen. Since then, windows are prohibited in the castle. But the princess Keiko is curious and when she opens the only window that remains, she encounters a friend. This is a book about the absurdity of overprotection of children.