Habilidades complejas de lectura en el posgrado. ¿Formación o disonancia?

Aquest volum dedicat a Miguel Hernández presenta, en quatre grans apartats, una sèrie d'aportacions sobre aspectes molt significatius de la vida i l'obra del gran escriptor oriolà. Així, de la seva poesia s'analitzen els eixos temàtics articuladors del seu món poètic, les claus de la modelització lírica i les formes compositives; del seu teatre, es sistematitzen i expliquen determinats signes (mimètics i sacrificials) merceritzadores de la seua dramatúrgia. s'indaguen, també, les seves fonts formatives i es revisen i documenten les relacions d'amistat amb Aleixandre i González...

La llegenda de la Dama Blava és el resultat d'una incongruència i d'una paradoxa. d'una incongruència perquè en la vida de la monja soriana Sor María de Jesús de Ágreda, confident de Felip IV i autora d'una de les obres teològiques més sorprenents del seu temps, no resultarien estranys els èxtasis místics a l'estil de santa Teresa, però sí que són sorprenents les més de 500 bilocacions que la van dur a predicar a Texas i a Nou Mèxic, que la van convertir en una missionera que mai no va eixir del convent. Al costat d'això, es produeix la paradoxa que una història que va ser...

En este primer tomo, titulado «El romanticismo», de la monumental obra «Historia crítica de la literatura uruguaya», Carlos Roxlo analiza y explica la literatura uruguaya publicada entre 1810 y 1885 y aborda temas como las características de la literatura romántica, la oratoria política o a autores como Francisco Acuña de Figueroa, Bernardo Prudencio Berro o Juan Carlos Gómez. Carlos Roxlo (1861-1926) fue un poeta, periodista y político uruguayo. Sus obras, fuertemente vinculadas a la poesía gauchesca, tuvieron una gran popularidad a finales del siglo XIX. Militó en el Partido...

Escrita en primera persona, la novela constituye el diario secreto y erótico de Carolina Otero. Criada, bailarina y prostituta, la legendaria «devoradora de hombres» se presenta como una mujer que supo comerciar con su belleza para suplir la infelicidad, que fue plebeya antes de convertirse en la reina frívola de un mundo que miraba de frente al fin del siglo XIX y que terminó rendido a sus pies.La pasión de la Bella Otero nos revela también la otra cara de la sociedad burguesa de la época, dominada por las falsas apariencias y la hipocresía. Carolina representa la trastienda de ese...